1. Definim què és la sensibilitat emocional. Quan podem parlar d'hipersensibilitat?

La sensibilitat emocional és un tret dimensional de temperament. La podem definir com la facilitat o dificultat amb què un nen/a reacciona emocionalment a diferents situacions.

Podem diferenciar 2 tipus de sensibilitat emocional, que poden presentar-se simultàniament o no.
 
Sensibles respecte els seus propis sentiments. Alguns viuen els seus sentiments amb molta intensitat i senten les coses molt profundament, mentre altres  sembla que no s’adonin del què estan sentint o hi donen molt poca importància.
 
Sensibles respecte els sentiments dels altres. Alguns nens connecten molt bé amb les emocions dels altres i s’adonen de tot el què passa emocionalment al seu entorn, mentre altres sembla que no donen cap resposta.
 
Parlem d'hipersensibilitat quan en aquestes dues dimensions hi ha una intensitat molt alta i això coincideix amb una manca de recursos d'afrontament de les situacions en què viu el nen/a.

També pot ser una reacció que es produeixi puntualment o durant una etapa concreta (per exemple en una situació d'estrés pot haver-hi una sensibilitat emocional més alta) . Es tracta d'un tema en el que cal concretar la intensitat, la freqüència i el malestar que pot produir o les oportunitats que pot donar.
 

2. Cal entendre-ho com una patologia? Cal que els nens hipersensibles rebin alguna atenció psicològica?
 
D'entrada no és cap patologia sino una forma de ser que en tot cas podria ser la matriu de futures problemàtiques o oportunitats en funció de com la persona aprengui a gestionar-la. Per exemple és una molt bona qualitat pels artistes o pels profesionals de la salut.
 
El tema de l'atenció psicològica és en funció de les dificultats que es puguin presentar associades a aquest tret temperamental i de la capacitat dels pares de gestionar-les. Tot i que també pot ser útil  treballar l'educació emocional i ensenyar-los a regular les emocions.... Es pot fer un treball de prevenció que és important. Però això també seria aplicable als nens que estarien a l’altre extrem.

3. La hipersensibilitat va lligada habitualment a altres característiques o trets de conducta?
 
Pot anar lligada a la baixa tolerància a la frustració, a la dependència emocional, a la baixa autoestima però no sempre.
 
També és freqüent en els nens/es d'altes capacitats, nens/es amb TDAH, nens amb Trastorns de l'espectre autista, depressió... Etc. Com podeu veure es un símptoma que pot associar-se a factors molt diferenciats i també manifestar-se com a tret més o menys constant

4. Tenim alguns indicadors senzills i fiables, les famílies, per detectar la situació?
 

• Molta capacitat per expressar el què senten
  
• Quan miren una pel.lícula de por o els expliquen alguna història trista tenen reaccons emocionals que semblen excessives.
  
• Ploren molt i els costa molt desconnectar i reposar-se.
  
• Es disgusten molt quan algú els critica o els fa comentaris negatius  
  
• Noten molt fàcilment quan els altres estan preocupats o tristos
  
• Sembla que sentin el què els altres senten
  
• Mostren molta empatia cap als altres quan estan preocupats o tristos.
  
• Quan viuen alguna cosa trista ploren durant molta estona
  
• S’enfaden o es disgusten per coses que semblen molt petites o insignificants
  
• És probable que comparteixin amb els pares com es senten per cada petita cosa que viuen.
  
• -Poden sentir i expressar les injustícies de forma molt intensa
  
• Els sentiments els duren molt més que a la majoria
  

6. Conductes que els pares/mares hem de tenir i conductes que hem d'evitar, si tenim un fill hipersensible…. I cap els que són molt poc sensibles emocionalment.

• Entendre que  la sensibilitat emocional és un tret de temperament de naixement , per tant no voluntari…
  
• Evitar posar-li etiquetes negatives com : egoista, ploraner, dèbil… 
  
• Respectar els seus sentiments i no jutjar-los
  
• Ensenyar-los a com expressar les seves reaccions intenses i regular-les.
  
• No prendre’s les seves reaccions emocionals que poden ser negatives cap a nosaltres de forma personal.
  
• Conèixer i entendre  el temperament del nostre fill /a i ajudar-lo a que ell també l’entengui.
  
• Aprendre a valorar la forma de ser del fill/a com a única com una gran riquesa, evitant  culpar-lo o renyar-lo per ser com és.
  
• Ensenyar-lo a utilitzar paraules més realistes per expessar de forma més acurada i apropiada com s’estan sentint ( poder posar matisos)
  
•  Aprendre a conviure. Entendre com el propi temperament encaixa o no amb el temperament del fill i buscar estratègies per ajudar-se mutuamente.
  
•  Mostrar empatia però a la vegada ajudar a buscar estratègies d'afrontament més racionals.
  

A l'altre extrem hi trobaríem els nens que els costa connectar amb les emocions,

• Necessiten aprendre a identificar què estan sentint els altres i també a connectar amb els seus propis sentiments. Els pares poden ajudar-los posant nom a les emocions, parlant dels sentiments i animant-los a que les expressin. Aprofitar qualsevol situació per parlar dels sentiments propis per tal que ells vagin familiaritzant-se amb les emocions.
  

 

La gelosia és un sentiment natural que tots hem sentit o podem sentir en algun moment. Quan naixem necessitem vincular-nos emocionalment per tal de sobreviure i formar la nostra identitat en un espai emocionalment segur. És per això que els vincles emocionals són molt importants i ho continuen essent tota la vida, però especialment a la infància quan encara hi ha un desenvolupament emocional que està en procés.

Tots hem sentit dir en to de retret o de menyspreu: és que és un gelós! O bé cautelosament per tal que la persona no se n'adoni : ui que gelós està! O fins i tot fent servir expressions que amaguin la percepció del sentiment: té fred de peus!

Cal tenir present que la gelosia és un sentiment que cal aprendre a gestionar. I com a tal una de les coses més importants és ser-ne conscient i poder-hi posar paraules, per poder escoltar quines necessitats ens expressa aquest sentiment i com poder-les cobrir. Així doncs no té cap sentit ni jutjar ni amagar aquest sentiment ja que, com totes les emocions, fa una funció important en la vida de la persona que el sent.

La gelosia té a veure amb la pèrdua emocional que notem quan una figura important de vinculació dedica o ens sembla que dedica més atenció a una altra persona. Pot aparèixer a qualsevol edat tot i que és més freqüent en infants i joves perquè encara estan en procés de maduració i assoliment de la autonomia emocional . Però tots coneixem exemples o fins i tot hem viscut experiències de gelosia com a adults amb major o menor intensitat.

Com a pares i mares, la gelosia que acostuma a preocupar més és la que apareix entre germans. En realitat és un sentiment natural que apareix com a conseqüència de la rivalitat que s'estableix entre ells. Els pares no podem evitar la gelosia entre els nostres fills ja que depèn directament de la capacitat de tolerància i comprensió de cada nen. El que si que podem fer és fomentar una relació sana entre germans i tenir actituds que facin que cada un d'ells se senti important per ser qui és.

Les següents orientacions ens poden ajudar:

• Evitar fer comparacions de les aptituds o dificultats dels fills
• Tractar a cadascú segons les pròpies necessitats i fer èmfasi en la riquesa de ser tots valuosos tal com som.
• Elogiar les qualitats de cada fill i animar-lo a resoldre les seves dificultats sense comparar-lo amb els altres.
• Potenciar els interessos de cada un per tal que puguin desenvolupar -se en la línia que més s'adapti a les pròpies motivacions.
• Promoure que resolguin per si mateixos els seus conflictes, o en tot cas mediar sense posicionar-se en la mesura que sigui possible. Reforçar els moments en què juguen junts de forma cooperativa i resolen conflictes positivament.
• Dedicar un temps a cada un individualment.
• No jutjar en cap moment el sentiment de gelosia, i en canvi ajudar a que els nens puguin posar paraules a allò que senten i demanar el què necessiten.
• Quan la gelosia és d'un germà petit que encara no parla, de vegades es fan comentaris com: és molt pesat, no sap fer res.... pensant que això pot ajudar però en realitat és molt més útil i coherent reforçar al germà gran. A part, fer comentaris negatius sobre el petit pot ser contraproduent per la relació que s'estableix entre ells.

La gelosia es manifesta de vegades de formes molt subtils en els nens sobretot perquè sovint encara
no són capaços de connectar amb el què els passa i poder-ho expressar. Alguns indicadors que poden aprèixer com a conseqüència de la gelosia o d'altres situacions, són els següents:

• Irritabilitat
• Negativa reiterada a fer allò que se'ls demana
• Agressivitat o allunyament afectiu del germà o germana
• Mostrar rebuig envers l'afecte que li expressa la figura de vinculació.
• Ocultar o negar el germà petit.
• Fer-se notar més de l'habitual per atreure l'atenció

En tot cas no es tracta únicament de saber si  el nostre fill té gelos o no, sinó d'escoltar-lo, valorar-lo com a persona única  i ajudar-lo a expressar i regular les seves emocions.

A continuació podeu veure i escoltar les versions de TV i ràdio del Programa Famílies i Escola en el que vaig col-laborar el 2/2 /2016