1. Definim què és la sensibilitat emocional. Quan podem parlar d'hipersensibilitat?
La sensibilitat emocional és un tret dimensional de temperament. La podem definir com la facilitat o dificultat amb què un nen/a reacciona emocionalment a diferents situacions.
Podem diferenciar 2 tipus de sensibilitat emocional, que poden presentar-se simultàniament o no.
Sensibles respecte els seus propis sentiments. Alguns viuen els seus sentiments amb molta intensitat i senten les coses molt profundament, mentre altres sembla que no s’adonin del què estan sentint o hi donen molt poca importància.
Sensibles respecte els sentiments dels altres. Alguns nens connecten molt bé amb les emocions dels altres i s’adonen de tot el què passa emocionalment al seu entorn, mentre altres sembla que no donen cap resposta.
Parlem d'hipersensibilitat quan en aquestes dues dimensions hi ha una intensitat molt alta i això coincideix amb una manca de recursos d'afrontament de les situacions en què viu el nen/a.
També pot ser una reacció que es produeixi puntualment o durant una etapa concreta (per exemple en una situació d'estrés pot haver-hi una sensibilitat emocional més alta) . Es tracta d'un tema en el que cal concretar la intensitat, la freqüència i el malestar que pot produir o les oportunitats que pot donar.
2. Cal entendre-ho com una patologia? Cal que els nens hipersensibles rebin alguna atenció psicològica?
D'entrada no és cap patologia sino una forma de ser que en tot cas podria ser la matriu de futures problemàtiques o oportunitats en funció de com la persona aprengui a gestionar-la. Per exemple és una molt bona qualitat pels artistes o pels profesionals de la salut.
El tema de l'atenció psicològica és en funció de les dificultats que es puguin presentar associades a aquest tret temperamental i de la capacitat dels pares de gestionar-les. Tot i que també pot ser útil treballar l'educació emocional i ensenyar-los a regular les emocions.... Es pot fer un treball de prevenció que és important. Però això també seria aplicable als nens que estarien a l’altre extrem.
3. La hipersensibilitat va lligada habitualment a altres característiques o trets de conducta?
Pot anar lligada a la baixa tolerància a la frustració, a la dependència emocional, a la baixa autoestima però no sempre.
També és freqüent en els nens/es d'altes capacitats, nens/es amb TDAH, nens amb Trastorns de l'espectre autista, depressió... Etc. Com podeu veure es un símptoma que pot associar-se a factors molt diferenciats i també manifestar-se com a tret més o menys constant
4. Tenim alguns indicadors senzills i fiables, les famílies, per detectar la situació?
6. Conductes que els pares/mares hem de tenir i conductes que hem d'evitar, si tenim un fill hipersensible…. I cap els que són molt poc sensibles emocionalment.
A l'altre extrem hi trobaríem els nens que els costa connectar amb les emocions,
La sensibilitat emocional és un tret dimensional de temperament. La podem definir com la facilitat o dificultat amb què un nen/a reacciona emocionalment a diferents situacions.
Podem diferenciar 2 tipus de sensibilitat emocional, que poden presentar-se simultàniament o no.
Sensibles respecte els seus propis sentiments. Alguns viuen els seus sentiments amb molta intensitat i senten les coses molt profundament, mentre altres sembla que no s’adonin del què estan sentint o hi donen molt poca importància.
Sensibles respecte els sentiments dels altres. Alguns nens connecten molt bé amb les emocions dels altres i s’adonen de tot el què passa emocionalment al seu entorn, mentre altres sembla que no donen cap resposta.
Parlem d'hipersensibilitat quan en aquestes dues dimensions hi ha una intensitat molt alta i això coincideix amb una manca de recursos d'afrontament de les situacions en què viu el nen/a.
També pot ser una reacció que es produeixi puntualment o durant una etapa concreta (per exemple en una situació d'estrés pot haver-hi una sensibilitat emocional més alta) . Es tracta d'un tema en el que cal concretar la intensitat, la freqüència i el malestar que pot produir o les oportunitats que pot donar.
2. Cal entendre-ho com una patologia? Cal que els nens hipersensibles rebin alguna atenció psicològica?
D'entrada no és cap patologia sino una forma de ser que en tot cas podria ser la matriu de futures problemàtiques o oportunitats en funció de com la persona aprengui a gestionar-la. Per exemple és una molt bona qualitat pels artistes o pels profesionals de la salut.
El tema de l'atenció psicològica és en funció de les dificultats que es puguin presentar associades a aquest tret temperamental i de la capacitat dels pares de gestionar-les. Tot i que també pot ser útil treballar l'educació emocional i ensenyar-los a regular les emocions.... Es pot fer un treball de prevenció que és important. Però això també seria aplicable als nens que estarien a l’altre extrem.
3. La hipersensibilitat va lligada habitualment a altres característiques o trets de conducta?
Pot anar lligada a la baixa tolerància a la frustració, a la dependència emocional, a la baixa autoestima però no sempre.
També és freqüent en els nens/es d'altes capacitats, nens/es amb TDAH, nens amb Trastorns de l'espectre autista, depressió... Etc. Com podeu veure es un símptoma que pot associar-se a factors molt diferenciats i també manifestar-se com a tret més o menys constant
4. Tenim alguns indicadors senzills i fiables, les famílies, per detectar la situació?
- Molta capacitat per expressar el què senten
- Quan miren una pel.lícula de por o els expliquen alguna història trista tenen reaccons emocionals que semblen excessives.
- Ploren molt i els costa molt desconnectar i reposar-se.
- Es disgusten molt quan algú els critica o els fa comentaris negatius
- Noten molt fàcilment quan els altres estan preocupats o tristos
- Sembla que sentin el què els altres senten
- Mostren molta empatia cap als altres quan estan preocupats o tristos.
- Quan viuen alguna cosa trista ploren durant molta estona
- S’enfaden o es disgusten per coses que semblen molt petites o insignificants
- És probable que comparteixin amb els pares com es senten per cada petita cosa que viuen.
- -Poden sentir i expressar les injustícies de forma molt intensa
- Els sentiments els duren molt més que a la majoria
6. Conductes que els pares/mares hem de tenir i conductes que hem d'evitar, si tenim un fill hipersensible…. I cap els que són molt poc sensibles emocionalment.
- Entendre que la sensibilitat emocional és un tret de temperament de naixement , per tant no voluntari…
- Evitar posar-li etiquetes negatives com : egoista, ploraner, dèbil…
- Respectar els seus sentiments i no jutjar-los
- Ensenyar-los a com expressar les seves reaccions intenses i regular-les.
- No prendre’s les seves reaccions emocionals que poden ser negatives cap a nosaltres de forma personal.
- Conèixer i entendre el temperament del nostre fill /a i ajudar-lo a que ell també l’entengui.
- Aprendre a valorar la forma de ser del fill/a com a única com una gran riquesa, evitant culpar-lo o renyar-lo per ser com és.
- Ensenyar-lo a utilitzar paraules més realistes per expessar de forma més acurada i apropiada com s’estan sentint ( poder posar matisos)
- Aprendre a conviure. Entendre com el propi temperament encaixa o no amb el temperament del fill i buscar estratègies per ajudar-se mutuamente.
- Mostrar empatia però a la vegada ajudar a buscar estratègies d'afrontament més racionals.
A l'altre extrem hi trobaríem els nens que els costa connectar amb les emocions,
- Necessiten aprendre a identificar què estan sentint els altres i també a connectar amb els seus propis sentiments. Els pares poden ajudar-los posant nom a les emocions, parlant dels sentiments i animant-los a que les expressin. Aprofitar qualsevol situació per parlar dels sentiments propis per tal que ells vagin familiaritzant-se amb les emocions.
