...de la cançó de Txarango "Tant de Bo"
Un dels discs més escoltats l'estiu passat a casa meva va ser el SOM RIU de Txarango. Tota la família sabem totes les lletres fins i tot la Mar que té 4 anys i les hem cantat moltíssim. Però ara feia un parell de mesos que l'escoltàvem menys... Va ser ahir, en el context d' estar preparant el meu proper Workshop d'Intel.ligència Emocional que vaig escoltar de nou la cançó "Tant de bo". Estava pensant idees claus que servissin per exemplificar estratègies d'autoregulació emocional... i de sobte sento: que la por no s'abraci a la pena.... Brillant! No em va sorprendre perquè fa temps que penso que els Txarango, a part de ser molt bons musicalment, tenen unes lletres que són molt terapèutiques emocionalment parlant. I d'aquí també, en part, el seu gran èxit. N'estic convençuda!
Aquesta frase aparentment simple té un alt contingut i valor terapèutic a nivell emocional. En vaig a fer una lectura possible del què transmet i el perquè. Com si desenterrés el significat profund d'una expressió. Un significat creat i rebut potser sense aquest anàlisi ni aquesta consciència, però que, igualment fa un bon efecte inconscient, perquè neix de la intuïció i entra per la intuïció.
Les emocions que tenim són missatges molt valuosos sobre la nostra pròpia vida, i com a tals és molt necessari que les escoltem i hi donem resposta. Però amb emocions com la tristesa o la pena que socialment tenen mala premsa, és freqüent posar-hi resistència o voler-ne fugir. De vegades ens fa por entrar-hi en contacte, por a estar massa tristos, por a deprimir-nos... La tristesa fa un funció molt necessària de recolliment que permet el·laborar emocionalment les pèrdues. I aquest és un procés que no ens podem estalviar. Cal reconstruir la pròpia identitat i la pròpia vida sense allò que hem perdut i això requereix un temps i un estat mental concret.
Està clar que si la por s'abraça a la pena la conseqüència immediata és fugir de la tristesa, i aquesta fugida sovint és el què complica la situació i dificulta que poguem sobreposar-nos emocionalment a tot allò que ha generat la nostra tristesa. Quants dols es compliquen per la por a la tristesa natural de la pèrdua?
Que la por no s'abraci a la pena és també, des del meu punt de vista, un reconeixement social de la tristesa, una idea de poder-la sostenir tranquils, sense por. Una actitud d'acceptació interna de l'emoció sense jutjar-la. Dit en altres paraules és : si estàs trist no t'espantis!.
Una frase que és un bon exemple de salut emocional i transmet la idea de aprendre a diferenciar:
- L'emoció que sentim
- L'actitud que tenim davant aquella emoció.
- El fet que nosaltres no som l'emoció.
Sembla simple, però no ho és tant...
http://youtu.be/6Bv9IkXeTNM
Un dels discs més escoltats l'estiu passat a casa meva va ser el SOM RIU de Txarango. Tota la família sabem totes les lletres fins i tot la Mar que té 4 anys i les hem cantat moltíssim. Però ara feia un parell de mesos que l'escoltàvem menys... Va ser ahir, en el context d' estar preparant el meu proper Workshop d'Intel.ligència Emocional que vaig escoltar de nou la cançó "Tant de bo". Estava pensant idees claus que servissin per exemplificar estratègies d'autoregulació emocional... i de sobte sento: que la por no s'abraci a la pena.... Brillant! No em va sorprendre perquè fa temps que penso que els Txarango, a part de ser molt bons musicalment, tenen unes lletres que són molt terapèutiques emocionalment parlant. I d'aquí també, en part, el seu gran èxit. N'estic convençuda!
Aquesta frase aparentment simple té un alt contingut i valor terapèutic a nivell emocional. En vaig a fer una lectura possible del què transmet i el perquè. Com si desenterrés el significat profund d'una expressió. Un significat creat i rebut potser sense aquest anàlisi ni aquesta consciència, però que, igualment fa un bon efecte inconscient, perquè neix de la intuïció i entra per la intuïció.
Les emocions que tenim són missatges molt valuosos sobre la nostra pròpia vida, i com a tals és molt necessari que les escoltem i hi donem resposta. Però amb emocions com la tristesa o la pena que socialment tenen mala premsa, és freqüent posar-hi resistència o voler-ne fugir. De vegades ens fa por entrar-hi en contacte, por a estar massa tristos, por a deprimir-nos... La tristesa fa un funció molt necessària de recolliment que permet el·laborar emocionalment les pèrdues. I aquest és un procés que no ens podem estalviar. Cal reconstruir la pròpia identitat i la pròpia vida sense allò que hem perdut i això requereix un temps i un estat mental concret.
Està clar que si la por s'abraça a la pena la conseqüència immediata és fugir de la tristesa, i aquesta fugida sovint és el què complica la situació i dificulta que poguem sobreposar-nos emocionalment a tot allò que ha generat la nostra tristesa. Quants dols es compliquen per la por a la tristesa natural de la pèrdua?
Que la por no s'abraci a la pena és també, des del meu punt de vista, un reconeixement social de la tristesa, una idea de poder-la sostenir tranquils, sense por. Una actitud d'acceptació interna de l'emoció sense jutjar-la. Dit en altres paraules és : si estàs trist no t'espantis!.
Una frase que és un bon exemple de salut emocional i transmet la idea de aprendre a diferenciar:
- L'emoció que sentim
- L'actitud que tenim davant aquella emoció.
- El fet que nosaltres no som l'emoció.
Sembla simple, però no ho és tant...
http://youtu.be/6Bv9IkXeTNM
