Tots tenim present que hem de cuidar la nostra salut en general i trobem normal fer-nos revisions mèdiques, analítiques, etc. així com dedicar temps i espai mental a fer prevenció. Culturalment és una qüestió no només acceptada sinó clarament desitjable.
Però què passa en l'àmbit de la salut emocional?
Socialment encara no hi ha una consciència clara que els processos emocionals i la forma que tenim de reaccionar davant determinades situacions o la nostra sensació de benestar emocional i satisfacció siguin susceptibles de canvi voluntari.
No cal arribar a fer simptomatologia per dedicar temps i espai mental a cuidar la nostra salut emocional.. Els símptomes de malestar emocional més freqüents com l'ansietat i la depressió, són manifestacions i senyals d'alarma que ens indiquen que hi ha determinades formes de funcionar a nivell cognitiu, relacional o social que no s'adapten al nostre sistema de construcció personal de la realitat o que malmeten la nostra identitat. Tenint en compte les conseqüències que se'n deriven tant a nivell de relacions (familiars, amistats) i els cercles d'influència positiva o negativa que amplien significativament el benestar o malestar, tenir cura i fer prevenció en salut emocional hauria de ser una prioritat social.
Potser cada cop menys en determinats entorns, però en d'altres encara hi ha molt la idea que qui va al psicòleg és perquè "està malament". Fixem-nos que aquesta idea tan estrictament mèdica, després d' àmplies campanyes de prevenció ha desaparegut inclús d'especialitats com l'odontologia, la ginecologia... la gent té clar que és sa i està acceptada socialment la idea que fer-se revisions periòdiques en determinades especialitats és una bona manera de fer prevenció. Què passa doncs en l'àmbit de la salut mental?
Fins i tot persones que estan patint malestar emocional des de fa temps es resisteixen a iniciar un procés psicoterapèutic que els ajudi a promoure canvis. Prejudicis? Manca de confiança? Desconeixement?
No hem d'oblidar que a l'Edat Mitjana els mals de l'estat d'ànim eren atribuïbles a bruixeria i eren castigats i la seva cura era un àmbit reservat a la religió... Han passat molts segles, però en determinades actituds encara s'observen indicis d'aquestes creences...
Però partim de la hipòtesi que les idees de l'Edat Mitjana en temes de salut mental han estat superades, o al menys pressuposem que la majoria de gent quan ha llegit el paràgraf anterior s'hagi posat les mans al cap de pensar que encara això pot tenir alguna influència al segle XXI
Hi ha altres elments que fan que socialment la salut emocional i mental tinguin encara una consideració diferent de la salut física:
Nombrosos estudis posen de manifest la correlació positiva entre salut emocional i benestar i salut física en general. I també els efectes nocius que té l'estrés en el sistema inmunològic,
Invertim en salut emocional doncs! Com?:
Hi ha professions ( mestres, professors, educadors, metges, etc.) que per les seves característiques tenen un especial desgast emocional i en les quals l'entrenament emocional preparatiu i reparador hauria de ser una prioritat. No se'ns acudiria mai pensar que un jugador de futbol d'alt nivell pot sortir al camp sense haver fet un entrenament rigorós. En canvi sovint trobem molts professionals de l'àmbit de la salut o educatiu que hora rera hora, dia rera dia la feina els demana que afrontin situacions d'estrés emocional màxim, pel qual, no fan cap tipus d'entrenament. No diguem ja quan a més de tenir aquest tipus de professions un cop acabada la jornada laboral comencen la jornada de mares o pares.....
El fet de no posar atenció a la vessant emocional de la vida, no eximeix dels seus efectes. Les emocions hi són encara que no les tinguem presents, i fan la seva funció en silenci si cal.
Per això CUIDEM LA SALUT EMOCIONAL!
Però què passa en l'àmbit de la salut emocional?
Socialment encara no hi ha una consciència clara que els processos emocionals i la forma que tenim de reaccionar davant determinades situacions o la nostra sensació de benestar emocional i satisfacció siguin susceptibles de canvi voluntari.
No cal arribar a fer simptomatologia per dedicar temps i espai mental a cuidar la nostra salut emocional.. Els símptomes de malestar emocional més freqüents com l'ansietat i la depressió, són manifestacions i senyals d'alarma que ens indiquen que hi ha determinades formes de funcionar a nivell cognitiu, relacional o social que no s'adapten al nostre sistema de construcció personal de la realitat o que malmeten la nostra identitat. Tenint en compte les conseqüències que se'n deriven tant a nivell de relacions (familiars, amistats) i els cercles d'influència positiva o negativa que amplien significativament el benestar o malestar, tenir cura i fer prevenció en salut emocional hauria de ser una prioritat social.
Potser cada cop menys en determinats entorns, però en d'altres encara hi ha molt la idea que qui va al psicòleg és perquè "està malament". Fixem-nos que aquesta idea tan estrictament mèdica, després d' àmplies campanyes de prevenció ha desaparegut inclús d'especialitats com l'odontologia, la ginecologia... la gent té clar que és sa i està acceptada socialment la idea que fer-se revisions periòdiques en determinades especialitats és una bona manera de fer prevenció. Què passa doncs en l'àmbit de la salut mental?
Fins i tot persones que estan patint malestar emocional des de fa temps es resisteixen a iniciar un procés psicoterapèutic que els ajudi a promoure canvis. Prejudicis? Manca de confiança? Desconeixement?
No hem d'oblidar que a l'Edat Mitjana els mals de l'estat d'ànim eren atribuïbles a bruixeria i eren castigats i la seva cura era un àmbit reservat a la religió... Han passat molts segles, però en determinades actituds encara s'observen indicis d'aquestes creences...
Però partim de la hipòtesi que les idees de l'Edat Mitjana en temes de salut mental han estat superades, o al menys pressuposem que la majoria de gent quan ha llegit el paràgraf anterior s'hagi posat les mans al cap de pensar que encara això pot tenir alguna influència al segle XXI
Hi ha altres elments que fan que socialment la salut emocional i mental tinguin encara una consideració diferent de la salut física:
- La complexitat
- La facilitat amb què tothom es veu en cor d'opinar sobre el tema fent afirmacions que no tenen cap base científica amb una seguretat alarmant.
- La gran diversitat d'enfocs en la idea de salut mental des de l'àmbit de la Psicologia, que malgrat molts poden ser complementaris, a ulls d'un profà desorienten més que clarifiquen l'objecte d'estudi.
- La manca de tradició de posar atenció a l'educació emocional, tema del qual fa ben poc que es comença a parlar a les escoles.
Nombrosos estudis posen de manifest la correlació positiva entre salut emocional i benestar i salut física en general. I també els efectes nocius que té l'estrés en el sistema inmunològic,
Invertim en salut emocional doncs! Com?:
- Donant-nos espais habituals de reflexió sobre la pròpia vida, emocions i relacions.
- Seleccionant contextos en els quals la nostra identitat bàsica pugui sentir-s'hi lliure i realitzada.
- Potenciant relacions personals que ens siguin enriquidores i tenint cura del temps que passem amb les desgastants.
- Utilitzant diàriament estratègies d'autoregulació emocional: exercici físic, relaxació, mindfulness, moments de desconnexió i descans.
- Escoltant amb atenció els missatges que ens donen les nostres emocions sobre la pròpia vida i identitat, i fent accions per donar-hi resposta
Hi ha professions ( mestres, professors, educadors, metges, etc.) que per les seves característiques tenen un especial desgast emocional i en les quals l'entrenament emocional preparatiu i reparador hauria de ser una prioritat. No se'ns acudiria mai pensar que un jugador de futbol d'alt nivell pot sortir al camp sense haver fet un entrenament rigorós. En canvi sovint trobem molts professionals de l'àmbit de la salut o educatiu que hora rera hora, dia rera dia la feina els demana que afrontin situacions d'estrés emocional màxim, pel qual, no fan cap tipus d'entrenament. No diguem ja quan a més de tenir aquest tipus de professions un cop acabada la jornada laboral comencen la jornada de mares o pares.....
El fet de no posar atenció a la vessant emocional de la vida, no eximeix dels seus efectes. Les emocions hi són encara que no les tinguem presents, i fan la seva funció en silenci si cal.
Per això CUIDEM LA SALUT EMOCIONAL!
