Valorem el temps que dediquem a fer projectes nous, a fer vacances, a descansar.... Però què passa quan el cos ens demana temps per plantejar-nos si el ritme o la direcció que està prenent la nostra vida és la que realment volem? De vegades, potser perquè hi ha elements que han canviat i que no encaixen amb els plantejaments que teníem prèviament. O senzillament perquè adaptar-nos a una realitat nova requereix un espai mental del que no disposem amb la rutina del dia a dia.
Som nosaltres mateixos qui portem el timó de la nostra vida i per tant és important conèixer a fons quines són les fonts d’energia que tenim i quines coses ens desgasten. I d’aquesta manera poder dirigir la nostra vida cap a on ens interessi més.
Vull reivindicar el valor que té la dedicació de temps i espai mental a cuidar el propi benestar emocional. I donar-li un pes i importància com a valor social.
Com a psicoterapeuta em trobo sovint en teràpia a persones que necessiten aquest temps i que permetre-se’l és la clau per tal que la direcció que prengui la pròpia vida estigui en consonància amb la pròpia identitat i valors. I al mateix temps capto com la pressió social “ S’ha d’estar bé” ‘S’ha d’estar fent alguna cosa” boicotegen algunes vegades aquest procés de connectar amb un mateix tan absolutament necessari en moments de crisi. És curiós que en el cas d’una malaltia física que requereix un temps de repós ningú se sentiria pressionat per estar-se cuidant. I En canvi en temes de benestar emocional aquest “ permetre’s un temps per reubicar-se” sovint es viu amb un cert sentiment de culpa. Possiblement si el valor de cuidar-se emocionalment fos més extès aquest sentiment de culpa seria molt inferior.
“Estar bé” no és ser feliç tota l’estona.... És tenir una actitud positiva cap a les pròpies emocions, malgrat que aquestes puguin ser desagradables. Cal estar atents a quin missatge i informació sobre la nostra vida ens estan donant i fer els canvis pertinents per tal d’adaptar-nos-hi.
Som nosaltres mateixos qui portem el timó de la nostra vida i per tant és important conèixer a fons quines són les fonts d’energia que tenim i quines coses ens desgasten. I d’aquesta manera poder dirigir la nostra vida cap a on ens interessi més.
Vull reivindicar el valor que té la dedicació de temps i espai mental a cuidar el propi benestar emocional. I donar-li un pes i importància com a valor social.
Com a psicoterapeuta em trobo sovint en teràpia a persones que necessiten aquest temps i que permetre-se’l és la clau per tal que la direcció que prengui la pròpia vida estigui en consonància amb la pròpia identitat i valors. I al mateix temps capto com la pressió social “ S’ha d’estar bé” ‘S’ha d’estar fent alguna cosa” boicotegen algunes vegades aquest procés de connectar amb un mateix tan absolutament necessari en moments de crisi. És curiós que en el cas d’una malaltia física que requereix un temps de repós ningú se sentiria pressionat per estar-se cuidant. I En canvi en temes de benestar emocional aquest “ permetre’s un temps per reubicar-se” sovint es viu amb un cert sentiment de culpa. Possiblement si el valor de cuidar-se emocionalment fos més extès aquest sentiment de culpa seria molt inferior.
“Estar bé” no és ser feliç tota l’estona.... És tenir una actitud positiva cap a les pròpies emocions, malgrat que aquestes puguin ser desagradables. Cal estar atents a quin missatge i informació sobre la nostra vida ens estan donant i fer els canvis pertinents per tal d’adaptar-nos-hi.
