La gelosia és un sentiment natural que tots hem sentit o podem sentir en algun moment. Quan naixem necessitem vincular-nos emocionalment per tal de sobreviure i formar la nostra identitat en un espai emocionalment segur. És per això que els vincles emocionals són molt importants i ho continuen essent tota la vida, però especialment a la infància quan encara hi ha un desenvolupament emocional que està en procés.
Tots hem sentit dir en to de retret o de menyspreu: és que és un gelós! O bé cautelosament per tal que la persona no se n'adoni : ui que gelós està! O fins i tot fent servir expressions que amaguin la percepció del sentiment: té fred de peus!
Cal tenir present que la gelosia és un sentiment que cal aprendre a gestionar. I com a tal una de les coses més importants és ser-ne conscient i poder-hi posar paraules, per poder escoltar quines necessitats ens expressa aquest sentiment i com poder-les cobrir. Així doncs no té cap sentit ni jutjar ni amagar aquest sentiment ja que, com totes les emocions, fa una funció important en la vida de la persona que el sent.
La gelosia té a veure amb la pèrdua emocional que notem quan una figura important de vinculació dedica o ens sembla que dedica més atenció a una altra persona. Pot aparèixer a qualsevol edat tot i que és més freqüent en infants i joves perquè encara estan en procés de maduració i assoliment de la autonomia emocional . Però tots coneixem exemples o fins i tot hem viscut experiències de gelosia com a adults amb major o menor intensitat.
Com a pares i mares, la gelosia que acostuma a preocupar més és la que apareix entre germans. En realitat és un sentiment natural que apareix com a conseqüència de la rivalitat que s'estableix entre ells. Els pares no podem evitar la gelosia entre els nostres fills ja que depèn directament de la capacitat de tolerància i comprensió de cada nen. El que si que podem fer és fomentar una relació sana entre germans i tenir actituds que facin que cada un d'ells se senti important per ser qui és.
Les següents orientacions ens poden ajudar:
- Evitar fer comparacions de les aptituds o dificultats dels fills
- Tractar a cadascú segons les pròpies necessitats i fer èmfasi en la riquesa de ser tots valuosos tal com som.
- Elogiar les qualitats de cada fill i animar-lo a resoldre les seves dificultats sense comparar-lo amb els altres.
- Potenciar els interessos de cada un per tal que puguin desenvolupar -se en la línia que més s'adapti a les pròpies motivacions.
- Promoure que resolguin per si mateixos els seus conflictes, o en tot cas mediar sense posicionar-se en la mesura que sigui possible. Reforçar els moments en què juguen junts de forma cooperativa i resolen conflictes positivament.
- Dedicar un temps a cada un individualment.
- No jutjar en cap moment el sentiment de gelosia, i en canvi ajudar a que els nens puguin posar paraules a allò que senten i demanar el què necessiten.
- Quan la gelosia és d'un germà petit que encara no parla, de vegades es fan comentaris com: és molt pesat, no sap fer res.... pensant que això pot ajudar però en realitat és molt més útil i coherent reforçar al germà gran. A part, fer comentaris negatius sobre el petit pot ser contraproduent per la relació que s'estableix entre ells.
La gelosia es manifesta de vegades de formes molt subtils en els nens sobretot perquè sovint encara
no són capaços de connectar amb el què els passa i poder-ho expressar. Alguns indicadors que poden aprèixer com a conseqüència de la gelosia o d'altres situacions, són els següents:
- Irritabilitat
- Negativa reiterada a fer allò que se'ls demana
- Agressivitat o allunyament afectiu del germà o germana
- Mostrar rebuig envers l'afecte que li expressa la figura de vinculació.
- Ocultar o negar el germà petit.
- Fer-se notar més de l'habitual per atreure l'atenció
En tot cas no es tracta únicament de saber si el nostre fill té gelos o no, sinó d'escoltar-lo, valorar-lo com a persona única i ajudar-lo a expressar i regular les seves emocions.
A continuació podeu veure i escoltar les versions de TV i ràdio del Programa Famílies i Escola en el que vaig col-laborar el 2/2 /2016
