www.oriolarumi.com En aquesta obra de l'Oriol Arumí es transmeten clarament aquestes dues formes de regulació moral : la rauxa i la connexió amb els propis desitjos i per altra banda la mirada crítica de les normes socials. A la noia del centre del quadres e la veu perfectament connectada amb les seves necessitats i actua de forma lliure independentmanet de la mirada dels altres. Els ulls de la banda superior esquerra semblen alterats de veure tanta rauxa, són uns ulls que jutgen, però que no semblen afectar a la noia. La imatge que desprèn la llibertat d'expressió de la noia deixa astorats als que l'observen, que probablement, també voldrien deixar-se portar més per la rauxa que pel seny, Les pinzellades sobre el cos de la noia ( que semblen fletxes que poden clavar-se) podrien simbolitzar el conflicte o la culpa que persegueix la noia per no adaptar-se a la mirada que jutja.
La rauxa i la diversió són actituds molt sanes que ens ajuden a destensar i a connectar amb el que ens ve de gust, escoltar les nostres necessitats i expressar-les sense patir pel que toca fer o el que s'espera de nosaltres. A certes dosis, són molt saludables i necessàries. Si els hi donem un espai en el nostre dia a dia, el nostre benestar emocional es veurà beneficiat i com a conseqüència també tindrem millor rendiment en el treball i unes relacions personals més satisfactòries.
El joc i la diversió són elements clau en el desenvolupament humà, i no només a la infància, com a adults també els necessitem. De petits hi connectem molts sovint i amb molta facilitat... Després ens ensenyen que hi ha coses que no es poden fer, que hi ha unes normes socials, que hem de poder conviure, que hem de tenir seny... Però en aquest procés d'educació necessària, de vegades, a alguns se´ls oblida que jugar i divertir-se és també molt important, sempre.
Per altra banda el seny també és una mostra de bon desenvolupament emocional i moral necessària per adaptar-nos socialment i també per portar a terme els objectius que ens proposem a la vida.
Hi ha persones que els hi costa molt connectar amb la diversió i sempre "fan el que s'ha de fer ", sense treves. Potser veuen en la rauxa un risc de descontrol que els podria allunyar del seny. Ho viuen com a actituds incompatibles. Per altra banda també n'hi ha d'altres que els encanta estar instal.lats en la rauxa i la diversió i en canvi toleren molt malament o els costa molt complir amb les normes o amb el que s'espera que facin.
Jo no definiria la rauxa-diversió com a contrari del seny. Més aviat són dues formes de regulació moral que, per ser saludables, haurien de complementar-se i ser escollides amb autonomia, en funció del moment vital, el context o la situació i trobant l'equilibri entre les pròpies necessitats i les de les persones amb qui convivim.
Del seny ja se'n fa campanya tot l'any: cal seguir les normes, ser responsables, saber escollir, pensar abans d'actuar..... Però, què passa amb les nostres necessitats, el què ens ve de gust....? El Carnestoltes és una festa que precisament reivindica la necesstitat de la rauxa i la diversió, la necessitat de transgredir, de tant en tant, les normes socialment establertes. Fa una funció molt important perquè no només dóna permís sino que promou que ens mostrem diferents del què s'espera habitualment de nosaltres. És per això que, en les disfresses tan de nens com adults, em sembla molt important respectar que cadascú pugui mostrar-se lliurement tal com vulgui. Que disfruteu molt del Carnestoltes!!!!
